L'Alt Maresme té autobusos directes a l'aeroport però Mataró no
Una reclamació ciutadana denuncia que la línia 603 té 28 parades a l'Alt Maresme però ofereix aturades irregulars a Mataró, i demana transparència i més connexions després d'incidències a Rodalies.
Una reclamació ciutadana qüestiona que la línia 603 de Sagalés, que connecta Blanes amb l'aeroport de Barcelona, tingui nombroses parades a l'Alt Maresme però ofereixi opcions molt més limitades per a Mataró. El promotor del reclam ho va quantificar en 28 parades repartides entre sis municipis: quatre a Blanes, dues a Palafolls, vuit a Malgrat de Mar, quatre a Santa Susanna, set a Pineda de Mar i tres a Calella. Algunes d'aquestes parades donen servei a zones turístiques i allotjaments, com el càmping Bon Repòs i altres establiments de Santa Susanna.
Mataró figura entre les parades oficials de la 603, amb aturades a l'avinguda del Maresme a l'altura del TecnoCampus i a l'estació de Rodalies, però la queixa posa l'accent en què aquestes aturades no es fan en totes les expedicions. El promotor sosté que aquesta distribució no respon a la dimensió demogràfica i funcional de la capital comarcal, ja que assenyala que la comarca té més de 470.000 habitants i Mataró uns 130.000 residents. La reclamació no reclama necessàriament més línies, sinó que demana que els serveis ja existents facin parades efectives a la ciutat i una revisió de recorreguts, expedicions i condicions d'accés.
La consulta d'horaris mostra que algunes expedicions de la 603 s'aturen a Mataró mentre que altres fan un trajecte més directe cap a l'Alt Maresme, cosa que motiva la petició de concreció sobre quins serveis permeten pujar i baixar a la capital. La denúncia també assenyala les línies 621 i 619 i reclama que qualsevol reordenació del transport interurbà tingui en compte Mataró per millorar els desplaçaments entre el centre i el nord del Maresme.
Les incidències de Rodalies i la vaga de maquinistes del 17 de novembre han posat de manifest la dependència del tren i la saturació de les alternatives per carretera, amb autobusos que han circulat amb passatgers dempeus. Per això el promotor defensa que Mataró no pot dependre exclusivament de la línia R1 i que cal una xarxa per carretera que complementi el ferrocarril quan hi hagi interrupcions.
El promotor exigeix transparència sobre els criteris de distribució de les parades, estudis de demanda i dades d'ocupació, i pregunta si s'han valorat possibles acords amb establiments turístics, tot destacant que no aporta proves d'irregularitats. Segons l'impulsor, ja ha iniciat gestions o ha promogut escrits davant del Síndic de Greuges, el Departament de Territori, l'ATM, l'Ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal del Maresme i el Parlament de Catalunya. La reivindicació subratlla que no pretén enfrontar municipis sinó reclamar un model de transport més equilibrat que permeti desplaçar-se fàcilment entre les poblacions del Maresme i no només cap a Barcelona.