L’alguer de Mataró torna a florir
L’alguer de Mataró, una praderia de posidònia de 400 ha, ha tornat a florir amb 14 flors/m² segons el Projecte Alguer, en el marc d’un seguiment de llarga durada i d’un augment de temperatura marina que preocupa.
Davant les platges de Mataró hi ha una praderia submarina —l’alguer— d’unes 400 hectàrees, la més extensa de la costa de Barcelona. La posidònia no és un alga sinó una planta endèmica del Mediterrani amb arrels, tiges, fulles, flors i fruits, i contribueix a un banc biològic molt ric que acull unes 700 espècies.
Aquesta tardor els bussejadors voluntaris del Projecte Alguer de Mataró han documentat una nova floració de la praderia al litoral de la ciutat. Les primeres mesures indiquen una densitat d’aproximadament 14 flors per metre quadrat, per sobre de la mitjana recent a Mataró de 8 flors/m² i lluny del rècord de 65 flors/m² registrat durant la floració massiva del 2017 a la Mediterrània.
El Projecte Alguer fa el seguiment de la praderia des del 1997 i està coordinat per la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques i l’Escola del Mar de Badalona amb assessorament científic de la Universitat de Barcelona. Quan el projecte va fer 25 anys, el 2022, havia comptat amb 563 voluntaris i més de 1.500 hores d’immersions de seguiment.
El Port de Mataró col·labora amb la iniciativa, aporta suport institucional i acull activitats divulgatives com la Posidònia a la Fresca. La posidònia funciona també com a refugi i zona de cria per a peixos, crustacis i mol·luscos, i contribueix a la captura de carboni i a la producció d’oxigen.
La praderia millora la transparència de l’aigua i ajuda a protegir les platges de l’erosió perquè atenua la força de les onades. Alhora és un ecosistema fràgil i de creixement lent que es veu afectat per la contaminació, l’alteració dels fons marins i el canvi climàtic.
Investigadors relacionen l’increment de floracions amb l’escalfament de l’aigua però reconeixen que encara no se’n coneixen del tot les condicions exactes; a més, les floracions no sempre són simultànies ni homogènies entre praderies i algunes zones, com les de Tarragona, poden florir abans i amb més intensitat que les del Maresme. Aquest estiu la temperatura superficial mitjana del Mediterrani ha arribat als 26,5 ºC amb episodis puntuals per sobre dels 30 ºC, i els experts situen un llindar de supervivència de la posidònia al voltant dels 28 ºC.
Els temporals també deixen empremta en la praderia: el Glòria, el gener del 2020, va provocar el retrocés i la pèrdua d’unes 3,9 hectàrees.