Mataró, capital del gènere de punt: així és com la fabricació de roba interior va fer gran la ciutat

El gènere de punt va convertir Mataró en un pol exportador de roba interior amb empreses com Marfà al capdavant i un llegat industrial que encara és visible a la ciutat.

Imatge de Mataró, capital del gènere de punt: així és com la fabricació de roba interior va fer gran la ciutat
Imatge: Capgròs

Durant més d'un segle, fàbriques de Mataró van fabricar samarretes, mitjons i roba interior de cotó destinades a mercats d'arreu del món. El gènere de punt no va ser només una activitat econòmica sinó un motor que va transformar la ciutat en termes demogràfics i urbans. La indústria ha deixat empremta en carrers, edificis i equipaments i encara avui hi ha empreses i patrimonis fabrils que s'han adaptat a nous usos.

L'activitat va néixer de l'ofici artesanal dels mitgers, amb un primer gremi registrat el 1782. El 1815 Gaietà Marfà s'hi va establir amb una petita fàbrica de deu telers al carrer del Pou d'Avall i va arribar a exportar mitges de seda a Mèxic.

La mecanització del gènere de punt va arribar a Catalunya a finals del segle XIX i, tot i arribar més tard que el cotó de teixit pla, Mataró ja feia acte de presència en mostres industrials des de mitjans del segle XIX. A finals de segle el gènere de punt havia desplaçat el cotó de teixit pla com a principal indústria local i empreses com Sala, Baladia i Coll (1868), Narcís Colomer (1880) i inversors com Antoni Gassol (1894) van apostar per aquesta especialització.

La especialització permetia integrar fases de fabricació i confecció perquè productes com samarretes o mitjons sortissin gairebé a punt per al consum. Joaquim Coll va transformar la fàbrica familiar cap al 1880 i va arribar a produir unes 300.000 dotzenes anuals, dues terceres parts de les quals s'exportaven a Amèrica Central i del Sud, les Antilles i la costa occidental d'Àfrica.

La casa Marfà va organitzar un cicle productiu complet —filatura, tissatge, blanqueig i aprest— i va arribar a ocupar prop de 1.500 persones en la seva màxima expansió; el 1911 tenia uns 900 treballadors i segons el Museu de Mataró era aleshores la fàbrica de gènere de punt més important de l'Estat en calceteria i roba interior.

El creixement del sector va generar un ecosistema industrial local, amb empreses de maquinària especialitzada i l'associació patronal constituïda el 1902 i renombrada el 1914. La revifalla industrial va anar acompanyada d'una pujada demogràfica: la població de Mataró va passar de 19.918 habitants el 1910 a 28.034 el 1930.

Testimonis materials d'aquesta època són, entre altres, el conjunt de Can Marfà (construït entre 1880 i 1881, d'estil 'Manchester') i la Casa Coll i Regàs (1897–1898), amb la figura de La Filosa; la casa va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 2000 i és propietat de la Fundació Iluro des del 2013.

Fonts consultades:

Publicat el