tvmataró · 18 de setembre de 2026 · 21:00
Sant Desideri: la història del patró oblidat de Mataró
Sant Desideri, celebrat el 19 de setembre i històricament copatró de Mataró, té relíquies a Santa Maria que van ser profanades a la Guerra Civil i, segons l’historiador Nicolau Guanyabens, avui és un sant oblidat.
El 19 de setembre se celebra a Mataró Sant Desideri i, durant anys, aquesta data va ser festiva a la ciutat. Sant Desideri va ser copatró durant gairebé 90 anys i compartia aquest reconeixement amb la Mare de Déu d’Agost. Segons l’historiador i arxiver Nicolau Guanyabens, avui és un sant oblidat i hauria pogut ser patró si no haguessin arribat Les Santes.
Sant Desideri és, segons la tradició, un màrtir romà que va arribar a Mataró l’any 1686 i està vinculat a enterraments a Calepodi i al redescobriment de les catacumbes. Les relíquies van ser introduïdes a la ciutat pel frare jesuïta Tomàs Muniesa.
A la ciutat se’l venerava com a protector davant les adversitats climàtiques, tant per manca com per excés d’aigua, i era tret en processó per demanar protecció contra aiguats i sequera.
Les despulles es van ubicar a la Basílica de Santa Maria, on van romandre fins a la Guerra Civil, quan les relíquies van ser profanades i avui no es conserva el cos sencer; també es va destruir el retaule original de Francesc Tor. Posteriorment la figura principal del retaule va passar a ser Sant Josep Oriol i la representació de Sant Desideri va quedar en un lateral amb una figura de Jordi Arenas, tot i que l’espai pròxim al retaule del Roser continua sent considerat de valor per a Santa Maria.
A finals del segle XVII la confraria va encarregar una peça escultòrica jacent que es va col·locar sobre les urnes i que avui és una talla barroca de fusta conservada al Museu Arxiu de Santa Maria, considerada una de les peces més importants del temple. Malgrat la devoció sostinguda durant gairebé noranta anys, a finals del segle XVII Les Santes, amb arrels locals, van prendre protagonisme i Sant Desideri va passar a un segon terme. Durant el franquisme la devoció es va revitalitzar i el sant va ser considerat copatró i patró dels treballadors municipals, que el 19 de setembre celebraven festa amb missa, un partit a Can Bruguera i una costellada.
Al carrer, el record de la devoció persisteix en el nomenclàtor amb un carrer al barri de Cerdanyola i en una petita estàtua al carrer d’en Pujol vinculada a la tradició de Les Santes.