Capgròs · 20 de setembre de 2026 · 08:09
El sorprenent origen del Camí de la Geganta de Mataró: no és el que tothom creu
El nom procedeix, segons la documentació històrica, dels repartidors d'aigua del segle XIX i aquesta referència ja apareixia en notes d'arxiu del 1870; el topònim popular va acabar recuperant-se oficialment el 1980.
El Camí de la Geganta és un dels carrers més coneguts de Mataró. Tot i que sovint s'associa amb la tradició gegantera local, la documentació apunta cap a un origen diferent.
Segons la recerca i el nomenclàtor local, l'origen del topònim s'atribueix a la presència de repartidors d'aigua en aquella zona del segle XIX i aquesta explicació apareix recopilada en el treball de Ramon Salicrú i Puig (2006). L'arxiver municipal Josep Manen ja va recollir el 1870 aquesta referència als repartidors d'aigua com a origen del nom del camí.
El nomenclàtor interpreta que el nom feia referència al fet que només en quedava un d'aquests repartidors i que la seva mida o aparença "gegantina" podria haver inspirat el terme 'Geganta'. Així, el topònim es considera un nom popular lligat a l'antic subministrament d'aigua i no a la figura festiva de la Geganta de Les Santes. La tradició gegantera de la ciutat, però, té una història pròpia amb la primera referència escrita als gegants datada el 1683.
El Camí de la Geganta comunica la plaça de Granollers amb la plaça d'Espanya i voreja el Parc Central de la ciutat. La configuració actual del vial està vinculada al creixement urbanístic i al Pla de l'Eixample de 1878, tot i que el nom popular ja existia abans d'aquella planificació.
Quan es va aprovar el Pla de l'Eixample el 1878, la denominació oficial de la ronda va ser ronda de Carlos III, en referència al rei Carles III i a una acció històrica de 1778. Malgrat aquesta denominació administrativa, el nom popular Camí de la Geganta va persistir i finalment es va restablir oficialment l'any 1980.
Paral·lelament, la família gegantera local va evolucionar al llarg del segle XIX: el 1853 van aparèixer tres figures —el matrimoni i la filla—, el cognom Robafaves s'associa el 1888 i més tard s'hi van incorporar la Toneta i el Maneló.