Capgròs · 24 de setembre de 2026 · 08:47
Joaquim Cassadó: el centenari d’un músic de Mataró que va triomfar a París i al Liceu
Cent anys després de la seva mort, Joaquim Cassadó (1867–1926) és reivindicat per l'amplitud del seu catàleg i la seva etapa a París, amb el Fons Joaquim Cassadó a la Biblioteca de Catalunya i un concert-homenatge a Mataró el 15 de…
Joaquim Cassadó i Valls va néixer a Mataró el 30 de setembre de 1867 i va morir a Barcelona el 25 de maig de 1926. Va ser compositor, organista, director i mestre de capella al llarg de la seva carrera. La seva formació inicial es va forjar a Mataró amb mossèn Manuel Blanch i a la basílica de Santa Maria.
Amb només 14 anys, el 1881, va obtenir una plaça d'organista a l'església de Sant Josep de Barcelona. Posteriorment va passar per la capella de música de la Mercè com a segon mestre i el 1895 va succeir Josep Frigola. L'any 1900 va fundar i dirigir la Capella Catalana, que va arribar a reunir uns 110 cantaires i que va interpretar repertori de compositors com Franck, Haydn i Berlioz.
El seu catàleg és ampli i inclou música religiosa, simfònica, música de cambra, òpera, sarsuela, sardanes i obres per a instruments solistes. La seva Sinfonía dramática va arribar a ser interpretada a Alemanya a principis del segle XX. Entre 1907 i 1915 va residir a París, una etapa que li va permetre entrar en contacte amb el món musical francès.
El 1911, mentre vivia a París, una obra seva per a piano i orquestra va ser premiada per la Société Nationale Indépendante de Musique. Segons una crònica recollida, la revista Le Monde Musical va elogiar la seva obra Hispania. L'editorial musical Boileau l'ha presentat com un precursor del nacionalisme musical català per la combinació entre una tècnica europea sòlida i elements de la tradició hispànica.
Va transmetre la passió musical als seus fills Agustí i Gaspar, amb qui va arribar a actuar a París; el segon, Gaspar, es va formar amb Pau Casals i va tenir una carrera internacional que el va posar al costat de figures com Yehudi Menuhin i Arthur Rubinstein. Agustí, conegut com a Tin, va morir prematurament el 1915 i algunes composicions i dedicatòries de Joaquim en conserven la memòria. Al terreny escènic va signar obres com la sarsuela La real mentira i l'òpera Lo monjo negre, estrenada al Gran Teatre del Liceu i inspirada en una obra de Frederic Soler (Pitarra), entre altres títols.
La Biblioteca de Catalunya conserva actualment el Fons Joaquim Cassadó, amb partitures manuscrites i impreses, arranjaments, correspondència i programes. El 1910 va compondre música per commemorar el primer ferrocarril Barcelona‑Mataró i es va desplaçar des de París per dirigir-la a la seva ciutat natal. A Mataró hi ha el carrer dels Músics Cassadó a Rocafonda, i una broma popular sobre el nom evidencia que moltes persones coneixen la via però no necessàriament la nissaga musical.
El 2026 es compleixen cent anys de la seva mort i el Foment Mataroní ha programat un concert d'homenatge per al diumenge 15 de novembre a l'Ateneu Centre Cultural amb el violoncel·lista Romain Garioud i el pianista Daniel Blanch; el programa inclou obres de Cassadó i una peça de Brahms, amb entrades a 13 euros i tarifes reduïdes per a diversos col·lectius. Segons la crònica, part del seu llegat necessita encara divulgació i la figura de Joaquim ha quedat parcialment eclipsada pel prestigi internacional del seu fill Gaspar.