Què li demanem a l'escola?
En l'obertura de curs a Mataró i el Maresme la discussió central hauria de ser què demanem a l'escola, si una mateixa institució pot assumir-ho i com les desigualtats externes condicionen la responsabilitat educativa.
Amb l'inici del curs, els carrers de Mataró i del Maresme es tornen a omplir de motxilles i els centres reobren. Amb la tornada a l'escola reapareixen les discussions sobre exàmens, deures, pantalles, motivació, ràtios i resultats.
Abans de jutjar si l'escola funciona, cal fer-se una pregunta bàsica: què li demanem? Una part d'aquesta demanda és que l'escola ensenyi i que, alhora, eduqui.
També s'espera que fomenti l'esperit crític i que ajudi a formar ciutadans responsables. A més, se li exigeix que redueixi les desigualtats i integri l'alumnat dins l'aula.
Una altra funció habitualment reclamada és la de preparar els alumnes per al món laboral. La conjunció de totes aquestes expectatives planteja el dubte de si poden recaure en una sola institució educativa.
Des de la tradició filosòfica, pensadors com Aristòtil ja defensaven que educar és més que transmetre coneixements i implica formar una manera de viure. Per això, les decisions sobre què entra al currículum són també decisions sobre què considerem important que conegui un alumne.
A l'escola s'aprenen habilitats intangibles que no surten en els exàmens, com escoltar algú amb qui no estem d'acord, treballar amb desconeguts, equivocar-nos i revisar idees. Però els alumnes no arriben en peu d'igualtat: segons Bourdieu, les diferències de recursos i experiències influeixen en les trajectòries; l'escola pot intentar compensar-les però no pot eliminar-les sola, i l'educació acaba sent també responsabilitat de la societat.