Lagarde reclama que Europa aposti per construir la seva pròpia IA per plantar cara a EUA i Xina

A Viena, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va fer una crida perquè Europa incrementi la inversió en intel·ligència artificial per reduir la dependència tecnològica respecte als Estats Units i la Xina. Lagarde va advertir que els estalviadors europeus financen la tecnologia transformadora, però que la major part dels diners flueixen cap a firmes nord-americanes; segons els càlculs del BCE, accionistes europeus tenen 440.000 milions d’euros invertits en tecnològiques nord-americanes.

La presidenta va remarcar que Europa no pot limitar-se a comprar la tecnologia: una part s’ha de construir al propi territori. El BCE estima que, si la IA s’adopta ràpidament, podria elevar la productivitat un 4% en una dècada, amb un impacte transformador per a les finances públiques, i veu la IA com una eina per fer front a l’estrès sobre els sistemes de protecció social degut a l’envelliment (es preveu una reducció de més d’un milió de persones en edat de treball cada any durant els pròxims 25 anys).

Lagarde també va posar xifres a la bretxa: l’any passat Europa havia desenvolupat dos models d’IA davant dels 59 dels EUA i 35 de la Xina, i concentra només el 5% de la capacitat mundial de computació d’IA, mentre els EUA en tenen el 75%. El BCE calcula que caldrien 600.000 milions d’euros la pròxima dècada per tancar aquesta distància. Aquesta dinàmica té implicacions per a estalviadors i decisors europeus —incloent els de la nostra àrea— que hauran de decidir si impulsen més inversions locals en tecnologia.