Els reptes del Maresme per adaptar-se al canvi climàtic

Les rieres són un element comú en gran part del Maresme i les rierades tornen als titulars quan plou de manera torrencial. L’orografia —la curta distància entre la Serralada Litoral i el mar i la gran pendent— fa que l’aigua baixi molt ràpidament.

Això es complica amb el canvi climàtic, que porta pluges torrencials més intenses i violentes. Segons Oriol Bassa, amb molt poca pluja es poden causar molts danys a la comarca, de manera que no calen precipitacions molt abundants per provocar inundacions.

Oriol Bassa, enginyer de forest i ambientòleg, advoca per un replantejament urbanístic del Maresme. El planejament urbanístic actual de Mataró es basa en criteris aprovats durant els anys noranta i el creixement de la ciutat ha canviat des d’aleshores.

Entre les mesures proposades hi ha la construcció de basses de laminació per retenir temporalment l’aigua de pluja durant una riuada. També recomana implantar Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) per gestionar la pluja filtrant l’aigua en lloc de derivar-la cap a les rieres.

A nivell d’edificis, proposa pous d’infiltració a habitatges, escoles i centres comercials per afavorir la recàrrega dels aqüífers i reduir el flux cap a les rieres. Segons ell, les rieres ja no donen l’abast davant les noves condicions hidrològiques.

A curt termini, Bassa assenyala mesures com recuperar les ‘mitges portes’ o ‘posts’ per evitar l’entrada d’aigua a les cases i evitar adaptar baixos com a habitatges. Els impactes de fenòmens d’aigua ja es veuen en incidents locals, com un garatge inundat a Palafolls.

Les incidències a l’R1 —la línia amb més passatgers de la xarxa catalana— són una mica apartades però també preocupen. Bassa aposta per traslladar la línia cap a l’interior perquè mantenir-la arran de mar exigiria grans esculleres que transformarien les platges entre Mataró i Cabrera.