Cap a una intel·ligència artificial inclusiva

La Fundació Maresme i Eurecat van impulsar a Mataró el congrés 'La Discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en l'era de la IA', celebrat al TecnoCampus amb el suport de l'Ajuntament.

Prop de 200 persones —entre persones amb discapacitat, famílies, investigadors, empreses, professionals i administracions— van participar en la trobada. L'acte es va emmarcar en el 60è aniversari de la Fundació Maresme i en la capitalitat espanyola de l'economia social de Mataró del 2026, i els organitzadors el van situar com a punt de referència d'innovació social.

Dades exposades per Albert Cuesta van mostrar que el 99,8% de les persones amb discapacitat coneix productes d'intel·ligència artificial però només el 12,3% els utilitza. També es va indicar que un 45% pateix l'escletxa digital i un 65% tem quedar exclòs de la transformació tecnològica.

Les xifres evidencien una bretxa entre participació i voluntat de participar: només un 7% se sent representat en el disseny d'aquestes eines, mentre que un 87% estaria disposat a aportar la seva opinió. Des de la Fundació Maresme, el seu president Miquel Montané va defensar que primer cal mirar què necessiten les persones i després veure com la tecnologia pot ajudar.

Anna Gutiérrez, persona atesa i treballadora de la Fundació Maresme i portaveu del grup de dones lideresses de Dincat, va reclamar que se'ls pregunti què necessiten, què els preocupa i que se'ls escolti. El congrés va presentar vuit experiències tecnològiques aplicades a necessitats reals, com sistemes d'IA per interpretar la parla, assistents virtuals per fomentar l'autonomia, robòtica cognitiva, teràpies immersives i eines que adapten textos amb pictogrames.

També es van mostrar productes de suport personalitzats amb impressió 3D desenvolupats per la Fundació Maresme i iniciatives vinculades al Centre per a l'Autonomia Personal‑Xarxa Sírius i a l'Espai Mataró Cuida‑CareCityLab. Alhora, el debat va posar l'atenció en la privacitat, els biaixos dels algoritmes, la dependència tecnològica i el dret a decidir, i en el repte que els avenços no es quedin en prototips sinó que arribin a qui els necessita.