Quan Argentona tenia platja i Mataró no tenia el Pla d'en Boet

Un intercanvi de terres acordat el 1821 i consolidat el 1840 va fer que Mataró incorporés el Pla d'en Boet i la franja marítima mentre Argentona va passar a tenir Sant Jaume de Traià.

Imatge de Quan Argentona tenia platja i Mataró no tenia el Pla d'en Boet
Imatge: Capgròs

Argentona havia tingut platja i sortida directa al mar i una part important de l'actual Mataró va ser en el seu moment territori argentoní. Aquells límits es van modificar perquè els dos municipis van protagonitzar una permuta de terres per la qual Mataró va quedar amb el Pla d'en Boet i la franja marítima i Argentona va incorporar el veïnat de Sant Jaume de Traià, que fins aleshores pertanyia administrativament a Mataró.

L'operació es va acordar inicialment el 1821 i no es va consolidar definitivament fins al 1840. A començaments del segle XIX el terme d'Argentona arribava al Mediterrani, amb territoris com el Pla d'en Boet i el Rengle, i la frontera entre ambdós termes passava per indrets que avui són plenament mataronins, com l'entorn dels jutjats, el turó del Molí de Vent i Cerdanyola.

La permuta es va explicar per la proximitat geogràfica i pels canvis en la propietat de les terres, ja que durant els segles XVII i XVIII diversos propietaris mataronins havien adquirit explotacions al veïnat de la Torre. Aquelles finques van evolucionar de la vinya i el cereal cap a una agricultura de regadiu amb horts, tarongers i llimoners, fet que les va fer especialment productives i valuoses. Per això Mataró va impulsar la permuta per incorporar una zona d'expansió natural i d'interès agrícola i, a canvi, va cedir un territori muntanyós menys rendible però més proper a Argentona.

L'intercanvi amaga també curiositats locals com la capella de Sant Jaume de Traià, que havia estat dedicada originàriament a Sant Cugat i ja apareix esmentada l'any 996 com ecclesiam Sancti Cucuphati. Aquesta capella es va enrunar el 1881 i les seves restes van ser excavatades el 1954 pel mataroní Marià Ribas, que hi va descobrir sitges i tombes antropomorfes.

Les conseqüències van ser especialment favorables per a Mataró, que va guanyar terres que després van servir per al creixement residencial, comercial i industrial, mentre Argentona va perdre l'accés al mar. Avui el Pla d'en Boet està integrat a Mataró i Sant Jaume de Traià conserva el seu caràcter rural dins d'Argentona. L'episodi ha estat estudiat per historiadors com Enric Subiñà i Coll (2017) i per M. Assumpció Zapata Buxens.

Fonts consultades:

Publicat el