El diamant que testimonia la família que més va fer pels Gegants de Mataró
Un rombe a la façana de la Riera recorda Can Diamant; la família Diamant va tenir un paper decisiu en la custòdia dels gegants de Mataró, inclosa la reconstrucció de 1964, i el comerç va tancar el 1989.
A la façana d'un local de la Riera, davant de l'Ajuntament, continua visible un rombe que recorda l'antic comerç Can Diamant, avui ocupat per una sabateria, i fa de testimoni d'un negoci desaparegut.
L'origen de Can Diamant era una barberia que també confeccionava perruques per a teatres de Barcelona, inclòs el Liceu. Amb els anys Josep Maria Diamant va convertir el local en un comerç polivalent que venia figures de pessebre, disfresses, articles per a revetlles i platja, i més tard material esportiu relacionat amb el mar.
Can Diamant va tancar definitivament el 1989.
La nissaga Diamant va tenir, durant diverses generacions, un paper decisiu en la conservació, reconstrucció i continuïtat de la Família Robafaves.
Ja el 1884 un barber de la família Diamant va intervenir en la renovació dels gegants. El 1919 Manuel Diamant i Adrià va coordinar una reforma que va dotar les figures d'una estètica medieval. El 1930 Josep Diamant i Llobet, sota la direcció artística de Salvador Alarma, va executar una transformació que va definir la fisonomia posterior d'en Robafaves i la Geganta.
Després de noves reparacions el 1949, Josep Maria Diamant i Montañés va construir en Maneló el 1950 seguint el disseny de Lluís Sabadell. El 1964 la mateixa casa Diamant va reconstruir completament els quatre gegants amb estructures de ferro i fibra de vidre, de les quals deriven les figures actuals malgrat restauracions posteriors. El 1965 Terrassa va encarregar a Josep Maria Diamant la construcció de diversos nans a partir dels motlles mataronins, fet que explica la semblança d'alguns capgrossos egarencs amb els de Mataró.