Mataró celebra els 500 anys de la consagració de la nau primigènia de la Basílica de Santa Maria
El 25 d'octubre de 2026 Mataró va commemorar amb una missa solemne els 500 anys de la consagració gòtica de Santa Maria, datada el 28 d'octubre de 1526 gràcies al pergamí trobat el 1679.
La basílica de Santa Maria de Mataró va commemorar el 25 d'octubre de 2026 els 500 anys de la consagració amb una missa solemne presidida pel cardenal Joan Josep Omella i amb l'assistència de l'alcalde David Bote i altres representants polítics. La commemoració recordava la dedicació històrica del temple, fixada el diumenge 28 d'octubre de 1526 per un pergamí trobat l'11 d'abril de 1679 durant obres a l'altar major i que incloïa referències a relíquies atribuïdes a santa Maria Magdalena i a la vinculació amb sant Simó i sant Judes.
La documentació conservada situa els orígens del temple ja al segle XI en estil romànic i registra la transformació cap a una nova nau gòtica al segle XVI amb obres documentades almenys des de 1488. En aquestes obres hi van intervenir mestres d'obres francesos, com un mestre identificat com a Pere Solut o Absolut d'Orleans i un picapedrer anomenat Marsal, segons els registres conservats. No tota l'estructura anterior va desaparèixer: es conserva part de l'antiga església a la base del campanar i una visita pastoral de 1574 ja cita una capella coneguda com a Santa Maria antiga.
Les obres no van acabar amb la dedicació de 1526 i els documents del període recullen actuacions posteriors, com la necessitat de pintar el retaule i comprar un orgue l'any 1533 i el rebut del pintor Pere Nunyes del 9 de novembre de 1537 per la decoració del retaule. La basílica també va patir pèrdues importants durant la Guerra Civil de 1936 —perdudes d'obres com el retaule major— i una reutilització com a espai de proveïment i mercat, tot i que es van salvar peces com el conjunt barroc dels Dolors d'Antoni Viladomat i el retaule del Roser; l'exposició Ex-basílica del Museu Arxiu de Santa Maria recupera aquest episodi i la commemoració reivindica el valor del temple com a patrimoni i símbol de la ciutat.