Així era l'ampliació de Mataró Parc que no s'ha arribat a fer
La propietat de Mataró Parc va projectar una ampliació de 30.000 m2 —que no es va executar— i ara reclama 357,8 milions a l'Ajuntament enmig d'un conflicte urbanístic pendent de resolució.
L'ampliació de Mataró Parc prevista per la propietat proposava 30.000 metres quadrats de nova superfície comercial i 2.500 places d'aparcament, però mai no es va arribar a executar. La iniciativa partia de General de Galerías Comerciales, empresa de l'empresari Tomás Olivo, que havia inclòs el projecte entre els seus plans i ara reclama compensacions a l'Ajuntament de Mataró.
El projecte es dividia en dos àmbits: més de 20.000 metres quadrats al solar superior del carrer de Brussel·les per a mitjanes superfícies especialitzades i una segona part a la coberta de la pèrgola amb grans superfícies dedicades a la moda. Segons la propietat, Leroy Merlin havia arribat a tenir un contracte per instal·lar-se a l'ampliació, però l'acord es va resoldre quan el projecte no es va tirar endavant.
Les discrepàncies sobre l'ordenació urbanística i sobre les dimensions de l'operació van mantenir el projecte encallat, i la sentència del Tribunal Suprem del 2017 no autoritzava automàticament la construcció dels 30.000 metres quadrats. El 2019 l'Ajuntament va plantejar una reordenació del sector que estudiava una ampliació d'uns 11.000 metres quadrats, molt per sota de la proposta de la propietat. El consistori també ha invocat l'impacte sobre la mobilitat, la capacitat dels accessos i la proximitat de l'hospital, i recorda que ja es van fer actuacions per millorar accessos el 2016.
General de Galerías Comerciales reclama a l'Ajuntament 357,8 milions d'euros pels perjudicis que atribueix a la impossibilitat d'ampliar Mataró Parc. La quantitat es divideix en 63,6 milions per dany emergent i 294,2 milions per lucre cessant, segons el càlcul de l'empresa. L'Ajuntament rebutja la reclamació al·legant que l'empresa no tenia garantit el dret a construir els 30.000 m2, que les resolucions judicials no obligaven a aprovar el planejament reclamat, que els càlculs de beneficis no acrediten per si sols un dany indemnitzable, que la reclamació s'ha presentat fora de termini, i el cas continua pendent de resolució.