Les esquerres de Mataró demanen més intervenció pública davant la crisi d'habitatge
Durant una taula rodona de Bloc Cooperatiu a Mataró, els representants de les quatre forces d'esquerra van coincidir que cal més intervenció pública perquè les polítiques actuals són insuficients.
Bloc Cooperatiu va organitzar a Mataró, divendres al Cafè de Mar, una taula rodona sobre la crisi de l'habitatge que va començar amb l'estrena d'un documental de l'entitat. Van participar representants del PSC, En Comú Podem, ERC i la CUP, identificats com Juan Carlos Jerez, Noe Ayguasenosa, Pim Camprubí i Carlos García Cádiz. L'acte va registrar una elevada participació de sòcies de Bloc Cooperatiu i persones interessades.
Els quatre grups van coincidir en el diagnòstic que les polítiques d'habitatge aplicades fins ara han estat insuficients i que cal més intervenció pública amb més recursos i noves fórmules. Pim Camprubí (ERC) va fer una autocrítica sobre la gestió d'esquerres en govern i va afirmar que les mesures adoptades no han alterat el problema estructural. Carlos García Cádiz (CUP) va qüestionar la dependència de la construcció privada i va reclamar fórmules de propietat pública i cooperativa.
Noe Ayguasenosa (Comuns) va situar l'habitatge com un factor clau de les desigualtats i va reclamar regulació més decidida, més inspeccions i sancions, i una intervenció pública que superi l'àmbit municipal. Juan Carlos Jerez (PSC) va defensar una actuació simultània en diversos fronts: construir habitatge, regular preus, intervenir el lloguer de temporada, limitar l'especulació i ampliar el parc públic. A Mataró es van recordar instruments municipals com la reserva del 30% per a habitatge protegit en algunes promocions, el dret de tanteig i retracte i projectes d'habitatge públic, tot reclamant més inspecció dels pisos buits i control dels topalls de lloguer.
Pim Camprubí va subratllar que el Pla Local d'Habitatge de Mataró està caducat des de 2023 i es basa en una diagnosi antiga. Jerez va defensar la trajectòria municipal, recordant que la ciutat havia construït parc públic abans de la crisi i que ha incorporat immobles mitjançant el tanteig i retracte, a més de cessions de sòl i promocions públiques, i va demanar més implicació de la Generalitat. García Cádiz va advertir de la necessitat d'assegurar que els habitatges protegits no tornin al mercat lliure i va defensar el model cooperatiu de cessió d'ús per mantenir la funció social.
Sobre propostes concretes, es va coincidir a ampliar el parc públic, reforçar la regulació dels lloguers, combatre l'especulació i facilitar fórmules col·lectives d'accés, mentre que es mantenien discrepàncies sobre el paper del mercat privat. Els quatre representants van reconèixer el cooperativisme d'habitatge com una alternativa que cal potenciar i van demanar que l'administració faciliti cessió de sòl, suport institucional i fórmules de propietat col·lectiva.
El debat també va posar d'exemple la mobilització social —amb casos locals com el de Maricarmen i la vaga general convocada per l'11 de novembre— com a factor que pressiona perquè l'habitatge sigui central a l'agenda pública. La conclusió política va ser que existeix una voluntat compartida a l'esquerra per més polítiques públiques, però que persisteixen discrepàncies sobre prioritats i instruments i que el repte serà traduir la voluntat en polítiques concretes i resultats visibles.