Dir «no» sense culpa: límits personals i el cost del silenci

Dir «no» pot semblar senzill, però per a moltes persones resulta difícil per por a decebre, generar conflicte o ser vistos com a egoistes. L’article de Tribuna Maresme assenyala que, sovint, darrere d’aquesta dificultat hi ha una baixa autoestima i una necessitat excessiva de ser validat, aprenentatges d’infància que es converteixen en hàbits automatitzats.

Quan es respon afirmativament massa sovint, es pot renunciar a allò que un vol o necessita. A curt termini això implica assumir responsabilitats que no toquen; a llarg termini, pot generar cansament, irritació, ressentiment i un empobriment de l’autoestima, amb risc d’ansietat o depressió, segons la peça.

L’article posa l’accent també en l’impacte relacional: en parelles i famílies, la persona que no nega sovint acaba sobrecarregada i poc valorada, mentre l’altra part pot normalitzar aquest desequilibri. Una altra opció —el silenci— pot ser oportuna en moments d’alta tensió, però si es converteix en resposta habitual també alimenta malestar i distanciament.

Tribuna Maresme recorda que, a nivell col·lectiu, el silenci davant injustícies pot facilitar que es repeteixin conductes intolerables. Negar-se quan cal, amb respecte i assertivitat, permet exercir la llibertat de triar i acostar-se més a qui som realment.