Trenta anys de la inauguració de la Via Europa: "¡va por ustedes!"

Aquest 10 de novembre es compleixen trenta anys de la inauguració oficial de la Via Europa. El vial té 1.190 metres de longitud. La inversió final va ser de 3.131 milions de pessetes (uns 18,8 milions d'euros de l'època), finançats per PUMSA, l'Ajuntament i el Ministeri d'Obres Públiques.

Les obres van començar el juliol de 1992 i els primers 345 metres, amb la transformació de la plaça Granollers, van ser executats per Vallehermoso S.A. PUMSA, a través de Fomento de Construcciones y Contratas, S.A., va construir 215 metres més fins a la ronda del Doctor Turró i la plaça Itàlia. La fase posterior fins a l'enllaç amb la variant de la Nacional II i la Ronda de Mataró va ser encarregada pel Ministeri a l'empresa COMILSA.

Durant les obres PUMSA també va urbanitzar les zones de Roques Albes i Les Valls i les connexions amb la Via Europa. Els treballs van comportar un moviment de terres de 195.000 metres cúbics i l'ús de 7.600 tones d'aglomerat. La urbanització va ocupar 638.085 metres quadrats en total, amb 164.402 m² de sòl privat i 473.683 m² de sòl públic.

Del total, 175.078 m² es van destinar a vials, 227.519 m² a zones verdes i 69.984 m² a equipaments, i es van projectar 3.582 nous habitatges. La primera fase residencial preveia més de 200 habitatges amb 31 de protecció especial, 123 de protecció general i 42 d'habitatge a preu taxat, a preus entre 5,8 i 12,6 milions de pessetes. Les condicions d'accés marcaven límits d'ingressos basats en múltiples del salari mínim i hipoteques al 80% amb terminis i tipus d'interès diferenciats segons modalitat.

La Via Europa va esdevenir un símbol de la transformació moderna de Mataró i de la cohesió entre barris abans separats del centre. Salvador Milà, llavors regidor d'Urbanisme, va qualificar l'actuació com la més gran en superfície i complexitat feta a Mataró i va plantejar-la com una peça clau per unir la 'nova ciutat' amb l'antiga, amb el Nou Parc Central com a pròxima fita. L'acte inaugural es va viure com una festa popular amb milers de persones, activitats com paelles i trenets, la participació de colles i la presència d'autoritats, mentre durant l'acte també es van fer al·lusions a protestes laborals.

Tres dècades després, l'article recupera aquella memòria i la valora com un èxit que va ajudar molts veïns a sentir-se més integrats a la ciutat.