L’alguer de Mataró torna a florir

El Projecte Alguer ha confirmat una floració de posidònia davant Mataró amb 14 flors/m², un fenomen que sembla afavorir l’escalfament del mar i que afecta una praderia d’unes 400 hectàrees.

Imatge de L’alguer de Mataró torna a florir
Imatge: Ajuntament de Mataró

Aquesta setmana bussejadors voluntaris del Projecte Alguer de Mataró han confirmat i quantificat la floració de la posidònia (Posidonia oceanica) davant la costa de la ciutat, amb una densitat observada de 14 flors per metre quadrat. L’augment de la temperatura de l’aigua del mar sembla afavorir aquests episodis de floració. No totes les praderies floreixen al mateix temps ni amb la mateixa intensitat; les de Tarragona ho fan abans i amb un nombre de flors molt superior al de les del Maresme.

La posidònia és una planta superior endèmica de la Mediterrània amb arrels, tija, fulles i flors, que es reprodueix sobretot de manera vegetativa i presenta floracions i fructificacions poc freqüents, fet que fa que cada episodi sigui valuós per a la recerca. Les dades del Projecte Alguer indiquen que la posidònia de Mataró floreix amb més regularitat del que es pensava, amb un promig de 8 flors per metre quadrat. En una campanya excepcional del 2017 es van arribar a comptar 65 flors per metre quadrat en alguns punts i aquella floració massiva a la Mediterrània podria repetir‑se el 2026.

L’alguer de Mataró ocupa unes 400 hectàrees davant de la costa i és la praderia de posidònia més important de la costa de Barcelona. Des del 2014 forma part d’una Zona d’Especial Conservació de la Xarxa Natura 2000. El Projecte Alguer, iniciat el 1997, és la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya.

El projecte està coordinat per la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques i l’Escola del Mar de Badalona, amb la participació de l’Ajuntament de Mataró, el centre de busseig Blaumar i el Port de Mataró, i amb assessorament científic de la Universitat de Barcelona. La seva metodologia s’ha esdevingut un referent per a altres projectes de ciència ciutadana, com el del Garraf i experiències similars al litoral mediterrani espanyol. Al llarg de gairebé tres dècades el Projecte Alguer ha mesurat la densitat i la cobertura, ha seguit la dinàmica del sediment i l’enterrament de la praderia i ha documentat episodis com el temporal Glòria (gener del 2020), que va fer recular el límit de l’alguer amb una pèrdua estimada de 3,9 hectàrees.

Fonts consultades:

Publicat el