El gran tresor natural que Mataró amaga sota el mar

Davant de les platges de Mataró s'estén una praderia de posidònia d'unes 400 hectàrees considerada la més important de la costa de Barcelona. Aquesta praderia es troba a pocs metres de la costa.

La posidònia oceànica és una planta marina —no una alga— amb arrels, tiges, fulles, flors i fruits, exclusiva del Mediterrani. Les praderies aporten serveis clau: alberg per a espècies, captura de carboni, producció d'oxigen, millora de la claredat de l'aigua i protecció contra l'erosió costanera.

Recentment s'ha observat un nou episodi de floració a la praderia i voluntaris del Projecte Alguer ho han confirmat. En aquest episodi s'ha registrat una densitat de 14 flors per metre quadrat, mentre que la densitat mitjana registrada és de 8 flors per metre quadrat.

El precedent més intens va ser el 2017, amb pics de fins a 65 flors per metre quadrat durant una floració massiva al Mediterrani. Investigadors relacionen l'augment d'episodis de floració amb l'escalfament de l'aigua, i adverteixen que més floracions no impliquen necessàriament una millor salut de la praderia.

El Projecte Alguer de Mataró, posat en marxa el 1997, funciona com una iniciativa de voluntariat submarí coordinada per la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques i l'Escola del Mar, amb la participació de l'Ajuntament, centres de busseig i assessorament científic. Fins al 2022 el projecte havia sumat 563 participants i més de 1.500 hores d'immersions, i la seva metodologia s'ha convertit en un referent per al seguiment de praderies.

Des del 2014 la praderia forma part d'una Zona d'Especial Conservació dins la Xarxa Natura 2000. Malgrat aquesta protecció, les praderies són fràgils, creixen lentament i són vulnerables a l'alteració dels fons, la contaminació, els impactes mecànics i el canvi climàtic.

El temporal Gloria el gener de 2020 va causar un retrocés de la praderia amb una pèrdua estimada de 3,9 hectàrees documentada pel seguiment. L'intensitat i el calendari de floracions varien segons les zones —per exemple, les praderies de Tarragona floreixen abans i amb més intensitat que les del Maresme— i els científics consideren possible un esdeveniment generalitzat el 2026 tot i les variacions locals.