El documental 'Arrels' de tvmataró retrata l'empremta i la identitat andalusa a la ciutat
tvmataró estrena aquest dissabte Arrels, un documental de mitja hora sobre l'arribada i l'empremta andalusa a Mataró que compta amb la Casa d'Andalusia i l'Ajuntament, amb preestrena exhaurida i emissió a La Xarxa+.
tvmataró estrena el documental Arrels aquest dissabte 21 a les 21 h i, després de l'estrena, es podrà recuperar a La Xarxa+. Abans de la emissió televisiva hi ha una preestrena dissabte a les 18.30 h als cinemes Kinépolis de Mataró Parc amb entrades exhaurides.
La peça té una durada d'uns trenta minuts i és una producció amb la col·laboració de la Casa d'Andalusia i de l'Ajuntament de Mataró.
Arrels repassa l'arribada, durant els anys cinquanta i seixanta, de milers d'andalusos a Mataró i al Maresme i com aquestes persones han mantingut vincles amb la seva terra. El documental parteix del trajecte del tren El Sevillano, que va portar molts d'aquests viatgers a Catalunya, i situa el fenomen en la mecanització del camp i la demanda de mà d'obra al Maresme, una migració que també es presenta com una manera de deixar enrere la gana.
El relat s'explica en primera persona amb testimonis com Antonia Vargas, que rememora el viatge i puja de nou al tren. Per contextualitzar el fenomen intervenen l'historiador Víctor Ligos i l'escriptora Pilar González.
Molts protagonistes van arribar a Mataró, concretament al barri de Cerdanyola, que va guanyar 15.000 habitants en només deu anys. Allà es van construir cases autoconstruïdes, com la de Presen Gamiz i la seva família, i Antonio Rodríguez va ser el primer carter del barri, recorregut que el documental també recull.
Un dels fils del documental és la Casa d'Andalusia, que enguany compleix 50 anys i hi apareixen membres com Ángel Espartero, Cristóbal Echevarría i Ana M. Flores.
La pel·lícula mostra com les romeries, les salves rocieres i els balls han ajudat diverses generacions a mantenir les arrels i incorpora la mirada de la dissenyadora Lydia Jurado, que aporta vestits tradicionals i la perspectiva d'una nova generació. El film planteja preguntes sobre com van ser rebuts els nouvinguts, si se senten més d'aquí o d'allà i sobre la llengua i la relació dels fills i néts amb el 'poble'. Oriol Burgada, director de tvmataró, assenyala que la història narrada no és només la del barri de Cerdanyola sinó la de moltes ciutats metropolitanes i la relaciona amb altres llegats literaris i amb fenòmens migratoris actuals.